Que voleu que us digui, us vaig trobar a tots tal i com estàveu a la meva memòria; segurament la que més havia canviat era jo. Imagino que us he congelat en el temps mentre que per a mi no ha parat de passar.
Us envio algunes fotos per correu sense codificar; la resta ja les aniré pujant al blog.
2 comentarios:
Ni per tú, ni per mí, ni per les meves nebodes que cada dia estan més altes! (..mmm.. no sé a qui hauran sortit..).
Apa, deix anar el temps i millor que passi que no que s'aturi, que si s'atura en un moment guay, posfalen!, però sinóoooo KIN Mal rotllooooooooooo.
VIVID PARA EL PRESENTE, SOÑAD PARA EL MAÑANA, APRENDED CON EL PASADO.
(aNóNimO)
i.
Publicar un comentario