Al mismo tiempo sonaron las sirenas de los carros patrulleros y de bomberos, las campanas de la Catedral de Lima empezaron a tañer, papel picado rojo y blanco --colores de la bandera peruana-- fueron lanzados al viento, mientras bailarines danzaban los bailes típicos del país.
Així de decidida comença la crònica de Carla Salazar, de l’Associated Press de Lima sobre la campanya que ha engegat el govern del Perú que amb el lema “Perú, la hora sin demora” , que vol acabar amb la "horrible, pésima, nefasta costumbre" d’arribar tard. Es a dir, d’acabar amb l’anomenada “hora peruana” que vindria a ser l’hora en qüestió + mitja hora de marge... porque yo lo valgo.
Us en adoneu de l’oportunitat que se’ns brinda? Sou conscients que si la campanya del govern peruà té èxit, i s’acaba amb la impuntualitat peruana, nosaltres com a institució fàcilment els podríem substituir i ser famosos com fins ara els peruans per l’hora “*”.
Al fi se’ns reconeixerà com els grans innovadors de les reunions de treball! Quan algú vulgui convocar per una reunió que començarà mitja hora més tard del previst, només caldrà que digui “quedem a la sala X a les 10h, hora “*”, per suposat”.
Per fi seríem coneguts arreu del món, on el nom de la nostra institució serà anomenat amb respecte i gratitud. A tothom li sonarà el nom de “*”: “ah! Sí!, són els de l'hora “*”... quin gran invent! Gràcies a l'hora “*” ja sé quan he d’anar a les reunions i no perdo el temps esperant a que vingui tothom!”
“*”, sempre innovant.
(*) Substituir * pel nom de la “nostra” institució.
A aquest pobre noi ningú li va explicar que era l'hora "*"http://latino.msn.com/noticias/articles/articlepage.aspx?cp-documentid=3614404
