Un tema interessant aixó dels blogs col·lectius vs als blogs individuals.
Per mi hi ha dos tipus de blogs.
Primer, els blogs anòmins que són de persones que volen dir o escriure coses interesants (o no), però sense la necessitats d'aparèixer a la foto. Ho fan perque els ve de gust, però no busquen cap reconeixement.
I segon, hi hauria el "blegor" (o blEGOr, EGO en majúscules) que són els egocéntrics que farts que ningú faci cas del seus monòlegs ("he venido a hablar de mi libro"), han trobat a la xarxa un lloc on ser el centre d'atenció i on ningú els pot dir "nen, no em ratllis amb les teves històries, les teves fotos "creatives" o les fotus dels teus amics quan sortiu de festa" Aquest segon grup es que que no pot entendre que hi hagi un blog col·lectiu, deuen pensar "quina pèrdua de temps no poder ser l'únic protagonista!"
Pel que fa a les cinco "chicas a la vez"...home, a part de ser un egocèntric és un fantasma. Com deia l'acudit "esto no es bueno ni es malo...esto es mentira!"
Doncs mira, jo sóc una miqueta com en Ferràn, no sé per on tirar i això de decidir no està fet per a mi!. De fet, si hagués anat al prograna UN,DOS,TRES... hem temo que encara hi seria!.
Això sí, jo sé reconèixer la diferència entre AMOR i SEXE..
Ep! A veure si endevineu qui sóc! Tatxin tatxin... Pista: vaig venir al sopar... Eiiii, està prou fàcil, eh?
Doncs, responent al tema del dia: per a mí el problema de sortir amb 2 o més a la vegada no és tant l'amor/atracció/passió o el que sigui, sino que sería bàsicament "logístic". A veure, que no en tindria prou amb la palm, hauria de portar un Microsoft Project com a mínim i al dia, per organitzar-me i aclarir-me. No sé com s'ho fa, la gent !?¿
I què caram! Jo crec que un blog pot ser grupal, individual, comunitari, nacional, estatal, o el que al que crea el blog li passi per... O és que ara, a Internet, ens hauran de posar pegues i pals a les rodes... ¡acabáramos!
4 comentarios:
Un tema interessant aixó dels blogs col·lectius vs als blogs individuals.
Per mi hi ha dos tipus de blogs.
Primer, els blogs anòmins que són de persones que volen dir o escriure coses interesants (o no), però sense la necessitats d'aparèixer a la foto. Ho fan perque els ve de gust, però no busquen cap reconeixement.
I segon, hi hauria el "blegor" (o blEGOr, EGO en majúscules) que són els egocéntrics que farts que ningú faci cas del seus monòlegs ("he venido a hablar de mi libro"), han trobat a la xarxa un lloc on ser el centre d'atenció i on ningú els pot dir "nen, no em ratllis amb les teves històries, les teves fotos "creatives" o les fotus dels teus amics quan sortiu de festa"
Aquest segon grup es que que no pot entendre que hi hagi un blog col·lectiu, deuen pensar "quina pèrdua de temps no poder ser l'únic protagonista!"
Pel que fa a les cinco "chicas a la vez"...home, a part de ser un egocèntric és un fantasma. Com deia l'acudit "esto no es bueno ni es malo...esto es mentira!"
I'm in, I'm in!!!!
com és evident...poca inspiració? Ei, però en anglès, poca broma!
Doncs mira, jo sóc una miqueta com en Ferràn, no sé per on tirar i això de decidir no està fet per a mi!. De fet, si hagués anat al prograna UN,DOS,TRES... hem temo que encara hi seria!.
Això sí, jo sé reconèixer la diferència entre AMOR i SEXE..
Ep! A veure si endevineu qui sóc!
Tatxin tatxin... Pista: vaig venir al sopar... Eiiii, està prou fàcil, eh?
Doncs, responent al tema del dia: per a mí el problema de sortir amb 2 o més a la vegada no és tant l'amor/atracció/passió o el que sigui, sino que sería bàsicament "logístic". A veure, que no en tindria prou amb la palm, hauria de portar un Microsoft Project com a mínim i al dia, per organitzar-me i aclarir-me. No sé com s'ho fa, la gent !?¿
I què caram! Jo crec que un blog pot ser grupal, individual, comunitari, nacional, estatal, o el que al que crea el blog li passi per... O és que ara, a Internet, ens hauran de posar pegues i pals a les rodes... ¡acabáramos!
Publicar un comentario