En dies com aquests penso més del normal en aquell bonic col·lectiu que anomenem eufemísticament “informàtics” més que res per no utilitzar paraules més gruixudes.
Si hi ha una cosa que detesto és que em diguin boles, perquè quan algú et diu una bola, no només comet pecat, i de vegades perjuri, sinó que directament et tracta de tonto. Per això bàsicament ho detesto. Perquè potser soc tonta, però no cal que m’ho recordi justament un tio amb el cul gordo i sense cap sentit del gust a l’hora de vestir.
Els informàtics ens menteixen, sí. Sinó fixeu-vos en la seva pregunta i la seva resposta habitual. La pregunta: “Has reiniciat l’ordinador ?” (o la màquina que diuen ells per utilitzar el seu metalenguatge metaguai) I la resposta: “Això –informàticament- no es pot fer”. A mi la pregunta ja no me la colen, bàsicament perquè quan tinc problemes tanco el posavasos i reinicio l’ordinador abans de trucar. Però la resposta! Aquesta resposta: “Això no es pot fer”. Mmmm... mai m’ho crec. Però clar, intenta demostrar-ho! I d’això se n’aprofiten i després ho comenten -amb tot l’entusiasme que són capaços de transmetre- als seus col.legues davant d’un trinaranjus, quan surten de veure Màtrix del multicine.
Tenen mala fe els informàtics. Fixeu-vos sinó com anomenen a un virus que entra al teu ordinador per permetre l’entrada d’usuaris externs: Troianu! Ens enganyen. Qualsevol fan de Brat Pitt sap que el cavall de Troia no era troianu sinò aqueu. Ells ho saben també, perquè “Troya” la van posar a tots els multicines, però li han agafat el gust a la mentida i a la calumnia. Les necessiten per tenir tema de conversa.
És només una teoria, però jo ja em sento millor.
(Noe, vas dir que havies bloquejat l’entrada al blog, no?) (sinó, adéu fotos metafísiques del restaurant, adéu foto "sospechosos habituales", adéu el nostres comentaris, adéu blog, què bello eres!)
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
A mi els informàtics m’agraden... em fan pensar en el Richard de Camera Cafè.
Aquí quan tens qualsevol problema informàtic truquem al CAU. La primera vegada que vaig sentir aquesta paraula, bé ja em coneixeu sóc un alma cándida que enlloc de dir-li al blog 'ACP reloaded' li pinto puntitos –per si no ho havíeu entès- són tots els punts de trobada que hi ha a l’Univers... doncs vaig pensar en uns ocells al seu cau protegits per una mare que els porta el menjar amb el seu bec. Però no, segurament la paraula és un derivat del verb CAURE (jo caic, tu caus, ell cau...). Quan truques et diuen que enviïs un correu explicant el problema, i tu penses que et prenen el pèl perquè el que vols explicar és que l’ordinador no s’encén. I llavors et diuen que utilitzis el del company del costat, que posa cara de pocs amics perquè està massa enfeinat per deixar-te la seva cadira, -No me la baixis ni la moguis que desprès em costa trobar-li el punt. I quan finalment aconsegueixes enviar el missatge, la resposta sempre és un número d’incidència que no t’envien al correu del teu company sinó al teu i com no pots entrar...
Al CAU no hi ha informàtics, hi ha economistes, estudiants de psicologia... (aquests si que estan bé seleccionats!)
A la meva feina els informàtics de debò estan a Sistemes; i aquí callo que ens estan fent un programa que amb un botó la feina es farà sola ;-) i jo acabaré treballant al CAU.
Una pregunta... perquè el departament dels informàtics sempre està a les plantes soterrades?
Noe-Neo (ara m'adono que el teu nom també és una mica Matrix, eh?...) crec que els informàtics estan sempre soterrats perquè, en el moment en què es van repartir els espais, ells no hi eren (estaven intentant resoldre algun metaproblema informàtic a la seva metacomputer) i els va tocar, doncs, el lloc més xungo que ningú volia.
Parlant de soterranis: I., recordes els vells temps en què organitzaves els espais de què disposavem, tots suposadament juntets i apiladets en tauletes i cadiretes fetes a escala?
I ara, com deiem al sopar amb en J., la gent es queixa per no res!!! Que no tinc palm, que no disposo de mòbil d'empresa, que si la meva pantalla és menys plana i menys gran que la del paio del despatx del costat...
En fi, no som res i, a més, ens aburgesem...
Publicar un comentario