16.2.07

Cómo se crea una empresa saludable


CINCO DÍAS 10.01.2007 [...] El profesor de la Universidad de Alcalá de Henares, Iñaki Piñuel, uno de los mayores expertos en mobbing del país, ha dedicado un libro a analizar las secuelas de lo que el llama neomanagement y gobierno de los jefes tóxicos, directivos para quienes el fin justifica los medios y que no tienen reparos en quemar a sus equipos y sustituirlos por otros a la menor oportunidad.

Piñuel ha tipificado tres tipos de jefes nocivos: el narcisista, dueño de una autoestima tan baja que sólo es capaz de extender a su alrededor mediocridad, para que nadie le haga sombra. Es un peligro para la organización, porque con él la empresa pierde competitividad; el psicópata, un ejecutivo incapaz de sentir empatía por los demás y, por tanto, dispuesto a mentir para aprovecharse de sus subordinados. Este jefe compra o acosa al adversario, según le convenga, y suele dejar, como se dice coloquialmente, muchos cadáveres a su alrededor. La empresa se resiente porque extiende la corrupción allí por donde va. Por último, ha tipificado un tercer tipo, el paranoide, con déficit crónico de confianza en si mismo. Este jefe realiza ataques preventivos contra sus subordinados para probar su fidelidad o fiscalizar su trabajo y termina machacándoles.

Todos los expertos consultados afirman con rotundidad que de las empresas insanas y de los jefes tóxicos los empleados huyen como de la peste [...]

6 comentarios:

Noe dijo...

Quan la Conxita va comentar el tema dels 'jefes' vaig pensar en aquest article.

Amb els companys ens vam dedicar a catalogar als nostres i el pitjor va ser que algun d'ells estava a dins de dues categories a l'hora.

Intenteu-lo pot ser divertit!

Anónimo dijo...

El pitjor no es que hi hagi tres tipus de "jefes nocivos"...el pitjor es trobar-te amb els que són capaços de tenir els tres perfils a la vegada...
no diré noms...malgrat que el missatge siguig anònim
:-)

i dijo...

jè!

A mí el que m'agrada és el perfil paranoide. Jè!.

Que bonita regresión está sufriendo mi cerebro, perdón: que bonita regresión está "experimentando" mi cerebro.

Jè, jè i més jè!

i.

LMatias dijo...

Doncs pot tenir molt de futur trobar una vacuna per acabar amb aquestes enfermetats empresarials per que (Conxita, pots aprofitar els mitjans que tens per investigar): dios los cria, ellos se juntan, se reproducen y con "Kukal"... mueren.

Conxita dijo...

Apa, això també deu tenir a veure amb el llibre "Fish" i allò del "vertedero tóxico", no?

Per cert, recordeu la magnífica experiència col·lectiva del "¿Quién se ha llevado mi queso?" ... tito ta tin to tin...

I arrel d'aquest estudi, ens podriem plantejar: Hi ha companys "tòxics"?? (i no només en el sentit literal i "olorós", Jèzu). O sigui, i si la nostra amiga M. fós un experiment del tal Iñaki per veure els efectes en un col·lectiu de gent i està a punt de treure'n un llibre al respecte?

Vaig més enllà: El treiem nosaltres?? Perquè... no us ha passat de trobar-vos aquell company maligne, tipus "la cizaña" de l'Astèrix? Ho deixo al damunt de la taula...

i dijo...

anda tú! míra que m'he trobat damunt la tauula...

De fet (i ara ho confeso aquí) vam estar a punt d'enviar un anònim.. sí, sí... un anònim en forma de libre: "La Zizaña"; li vam donar tombs i més tombs.. al final no ho vàrem fer, pero ella s'ho mereixia.. ;-D!

i.